Fill d'actriu, va donar les seves primeres passes en un escenari a finals dels anys 50 a la Cooperativa la Nueva Obrera, al barri de Sants de Barcelona.
Als anys 60 va formar part del moviment de teatre independent barceloní. Lectures dramatitzades al Club d'Amics de la UNESCO. Cofundador, director i actor del Pequeño Teatro de Cámara de Barcelona, acollit a l'Asociación Jaime Balmes (al 1965, protagonitza Historia de Vasco , de George Schéhadé, al teatre de la Capilla Francesa, i dirigeix Juan Gabriel Brorkman , d'Ibsen, al Teatre CAPSA. Seguiran: A puerta cerrada , de Sartre, El malentendido , de Camus, Asia , de Lenormand, etc.).
Va participar en el Teatro Invisible de Radio Nacional de España i Radio Peninsular, sota la direcció de José Joaquín Marroquí.
En acabar el servei militar a Palma de Mallorca, passa a formar part, com a actor, de la companyia del Teatro Nacional de la Ciudad de Barcelona, amb el Pedro de Urdemalas , de Cervantes, sota la direcció de Josep Maria Loperena (Teatro Calderón de la Barca, 1968). A principi dels anys 70 s'incorpora a l'equip d'Editorial Laia, sota la direcció d'Alfons Carles Comín.
Cofundador d'Editorial Avance, passa a ser el seu director gerent a partir de 1975. A l'Editorial Avance naixerà, el 1976, la revista L'Avenç: Història dels Països Catalans , dirigida per Félix Ibáñez Fanés, amb l'equip creador i impulsor del projecte, format per Leandre Colomer, Ferran Mascarell, Carme Isasa i Fèlix Manito. Als inicis dels anys 80, els espectacles Perros, jaulas y sabuesos (textos de Dragún, Pinter i Stoppard), i el poemari Mots , dirigint un taller-escola a Cornellà (Baix Llobregat); allà naixerà el Teatre de la Lluna, amb el qual crearà dos espectacles de music-hall: Que comenci ja d'una vegada! (1982) i Més difícil encara! (1983), ambdós estrenats a la Cúpula Venus de Barcelona.
Al 1982 funda, amb Leandre Colomer i Jaume Colomer, Edicions del Centenari i la revista Crònica.
Al 1985 s'incorpora al repartiment de la Salomé , d'Oscar Wilde, amb la companyia de Núria Espert, dirigida per Mario Gas.
A finals d'aquell mateix any passa a ser director gerent del Teatre Condal, amb l'equip de Mario Gas, i participa en la producció i dramatúrgia de La Ronda, de Schnitzler, que el mateix Mario Gas dirigeix per al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1986).
Actor de doblatge i ocasionalment director des de fa gairebé vint anys, el 1999, crea, amb Bruno Jordá, Camilo García i Jordi Dauder, Escena Alternativa, i torna a la direcció escènica amb Sota el Bosc Lacti , de Dylan Thomas, coproducció amb el Festival d'Estiu de Barcelona, Grec-99.
Les últimes obres dirigides han estat: L'augment , de Georges Perec (2000), Blau/Taronja , de Joe Penhall (2001) i Via Gagarin de Gregory Burke (Grec 2003).
Actualment es dedica al doblatge i a l'escriptura.
|
