L'acta de creació de la Secció d'Estudis, datada
el 27 de gener de 1953, assenyala, en el primer dels cinc
punts que en regulen el funcionament, els objectius que l'han
de guiar: "fomentar y difundir la cultura en todos sus
aspectos", per més que els seus "fines fundamentales
consistiran el el perfeccionamiento cultural de sus asociados
y el la divulgación de la misma, dedicada preferentemente
al aspecto típicamente menorquín".
Però aquest lèxic obligat de l'època
no ens ha de confondre: darrere el "aspecto típicamente
menorquín" s'hi amaga la voluntat ferma de reprendre
la menorquinitat cultural després de la ruptura de
la guerra civil i de les manifestacions fortament ideologitzades
dels anys quaranta.
Així doncs, el veritable sentit, ben enfora de tot
localisme, ens l'ofereixen les persones que ocupen els càrrecs
de màxima responsabilitat de la primera junta rectora;
les impulsores, per tant, del projecte: Josep Salord Fanés,
president: Gabriel Martí Bella, vicepresident, i Josep
Mascaró Pasarius, secretari.
Tanmateix, amb o sense l'adjectiu "menorquins",
la Secció d'Estudis naixia amb la voluntat de convertir-se
en creadora i referent capdavanter de cultura menorquina.
La feina que es van proposar de dur a terme els cinc grups
va ser: el primer, de llengua, literatura i folklore; el segon,
d'història i arqueologia; el tercer, de ciències;
el quart, d'art; i el cinquè, de foment d'activitats
ciutadanes i del ressorgiment dels costums tradicionals.
El primer grup destaca pel rigor i coratge dels seus objectius:
organització de cursets de llengua vernacle; lectures
comentades d'obres; i totes aquelles activitats dins els grans
marcs de la filologia, la premsa, les publicacions i la recopilació
folklòrica (refranys, cançons, llegendes...).
El segon grup es caracteritza per la voluntat pedagògica
i cívica: la divulgació de la història
menorquina i balear; les excursions i visites; i la formació
tant d'una biblioteca com d'un museu.
L'existència del tercer grup confirma el grau d'obertura
i de platejament actualitzador de la Secció d'Estudis.
No es tracta només de desenrotllar les activitats científiques
que es puguin fer a l'illa, i de formar herbaris, col•leccions
zoològiques i mineralògiques; sinó sobretot
de fer divulgacions en una gradació ben sorprenent:
higiene, filosofia i dret, tot obrint així la porta
al possible debat polític.
El grup d'art abraça l'amplíssim ventall no
només de les audions musicals, les exposicions de pintura,
de fotografia i d'escultura, sinó també la dansa
(la clàssica i els balls populars), les representacions
teatrals (amb cursets d'oratòria i declamació)
i l'organització de Jocs Florals i concursos literaris..
El cinquè grup, l'anomenat de "foment de les activitats
ciutadanes i del ressorgiment de costums tradicionals",
ens torna a situar de ple en la voluntat d'incidència
col·lectiva i cívica. L'objectiu primer és
pensar la ciutat amb els seus problemes actuals i futurs per
tal de crear un estat d'opinió tendent a la millora
urbanística, cívica i moral. Els altres dos
objectius són la cara i la creu de la mateix amoneda:
tradició i turisme, els costums de la terra en què
cal aprofundir per revitalitzar-los, i les activitats turístiques
enteses com a element modernitzador.
Així doncs la Secció d'Estudis del Cercle Artístic
va neixer amb un programa acadèmic i pedagògic
ambiciós i complet.
Al costat, però de totes aquestes persones que afirmaven
la "constància en els mateixos ideals i sentiments"
de menorquinitat i volien fer de pont per assegurar la continuïtat
cultural, n'hi havia moltes d'altres que van projectar en
la Secció d'Estudis la necessitat de dinamitzar una
vida ciutadana en ple procés de transformació.
Volien atorgar a Ciutadella el protagonisme de què
la creien mereixedora. I això ho van fer des d'una
àmplia gamma de posicions de menorquinitat: des de
la més innòcua i localista, fins a la que senzillament
l'ignorava en nom d'una cultura que no reclamava cap adjectiu
de tan castellana que era.
|
Segona època: de 1989 fins als nostres dies. |
Seguint amb els mateixos interessos, a l'actualitat la Secció
d'Estudis és l'encarregada de l'organització
de totes les conferències, debats i altres actes compresos
dins cadascun dels cursos acadèmics.
Està formada actualment per tres àrees temàtiques:
- Àrea de política-econòmica
- Àrea científica
- Àrea de literatura.
Així doncs, cada començament de curs acadèmic
tots els membres corresponents a cadascuna de les àrees
es reuneixen i comencen a posar damunt la taula tots els projectes,
tant els de continuïtat de cursos anteriors com els nous.
Es comencen a fer els tràmits i els contactes oportuns
per a dur a terme els actes que s'acorden i a la llarga del
curs acadèmic estan en tot moment en contacte per a
coordinar-ho.
Les conferències i els debats s'engloben dins diversos
cicles temàtics, i es duen a terme cada divendres al
vespre, des del més de setembre-octubre fins al mes
de maig-juny.
Corresponents en aquesta època podem dir que s'han
duit a terme unes 400 conferències amb una assistència
de públic ben satisfactòria.
Resum extret del treball de Josefina
Salord Ripoll: "La Secció d'Estudis del Cercle
Artístic (1953-1970): La represa de la menorquinitat
cultural" publicat al número 4 de les Publicacions
des Born.
|
|
