EL CASTELL DE SANTA ÀGUEDA És sens dubte el testimoni més important de la Menorca Musulmana. Situat al terme de Ferreries, conserva encara avui en dia una part molt important de les seves estructures, malgrat el seu abandonament d´ ençà el segle XV. No pot considerar.se en una posició cèntrica respecte a l´ illa, sinó que es troba a uns 14 quilometres de Ciutadella, a 9,5 del port de Fornells i a 7 del de Sanitja. La intencionalitat de la seva ubicació es deu a poder servir de refugi a la població i assentaments rurals dels voltants. Al castell es poden distingir tres tres recintes clarament definits i en certa manera independents: - El recinte central (A). Ocupa el cim del puig, i adopta la forma d´ un polígon de set costats amb longituds desiguals. Els eixos majors arriben a 160 i 135 metres de longitud i la seva extensió es de 1,54 Ha. amb superfície plana. El recinte contava amb setze torres i l´ accés era per una porta situada al migjorn de la murada. La majoria de les torres eren de planta rodona, d´ entre 3,60 i 6 metres de diàmetre. Algunes van ser recobertes posteriorment amb una estructura rectangular. - El Recinte des Castellet (B). De forma rectangular, amb una longitud d´ aproximadament 275 metres a la part més ampla i 80 metres a la més estreta. Compte amb una extensió de 2,8 Ha. Al igual que al recinte central, hi ha torres rodones i quadrades, el que podria ser indicatiu de haver.se construït i modificat al mateix temps que el recinte central. Aquest recinte té el seu propi subministrament d´ aigua mitjançant dos safareigs de 28 x 5,9 i 15 x 9 metres. A diversos indrets son visibles restes de murs i teules. - El recinte de la Casa d´ Armes (C). De forma irregular, és la de més recent construcció, probablement amb la intenció de protegir els safareigs de la seva part inferior. Té 155 metres de llarg, 44 metres d´ ample al punt més estret i ocupa 0,82 Ha. ********************************************************* El topònim “Sent Agaiz”, islamitzat de “Santa Águeda” constitueix un possible indici de l´ assentament preislàmic al castell, possiblement romà. Hi ha constància de culte al segle V per la màrtir siciliana del Segle III. També és conegut que als segle IX els cristians de Menorca i Mallorca habitaven a castells-refugi, pel que podria tenir també un origen bizantí. Alguns autors arriben a formular l´ hipòtesis d´ un primer assentament talaiòtic. Les tècniques constructives de les torres rodones és d´ època clarament musulmana (segle XI), en consonància amb les de la Aljaferia de Saragossa o les de la Alcazaba de Granada. En quant a les torres quadrades, per les que s´ utilitzen pedres obtingudes a peu d´ obra i amb reforços als cantons, s´ han de datar en època almoràvit (segle XII). La part del recinte de la Casa d´ Armes es atribuïble al període almohade (segle XIII). Finalment els cristians van adaptar i modificar la fortalesa. Al manco hi ha constància de reparacions als anys 1.338 i 1.339. Alguns autors han perllongat la seva utilització, es sabut però, que l´ any 1.351 es castell està en runes. Consta un intent de reconstrucció a finals del segle XVI, amb l´ aixecament d´ algunes estructures.