SA´ÎD IBN HAKAM Abû ‘ Uthmân Sa’îd ibn Hakam al Qurashi va neixer el 30 de desembre de 1204 a la petita ciutat de Tavira,a la regió de l´Algarve(Portugal), segurament en el si d´una familia prestigiosa relacionada amb la judicatura o el funcionariat. La seva formació intelectual es realitzà a Sevilla, aleshores la capital administrativa de l´al Andalus almohade, amb destacats filòlegs i gramàtics; als mateixos temps, assistia a les tertùlies literàries de destacats poetes. A causa de l´inestabilitat politica a al Andalus,Sa’îd es traslladà al nord d´Àfrica, residint a les ciutats de Bugia i Tunis on exercí de secretari dels governadors almohades. Al cap de dos anys volguè tornar a al Andalus, on la situació política havia empitjorat; segurament per aquest motiu quedà a Mallorca, probablement la primera etapa del seu viatge de tornada, on fou acollit pel governador almohade, Yahyà ibn Abû ‘Imrân,que el nomenà el seu representant a Menorca l´any 1227. Les seves funcions eren les de recaptar i administrar els imposts(almoixerif) i cap de la guarnició militar. L´any 1229 Jaume I conquista Mallorca, sense intentar cap acció contra Menorca, que quedà abandonada a la seva sort. Com és ben conegut, l´any 1231 uns enviats de Jaume I negociaren a Ciutadella la submissió de Menorca; com a resultat, es signà el tractat de Capdepera el 17 de juny d´aquest any. Aquest pacte otorgava una ample autonomia politica a Menorca a canvi del pagament anual d´un tribut; el poder politic va recaure sobre Abû ‘Abd Allàh Muhammad,qadí de l´illa. Segons les fonts àrabs Sa’îd b.Hakam va ser l´inspirador del pacte amb Jaume I, tot i que al texte del tractat figura en un lloc molt discret. Passats tres anys, el juliol de 1234 Sa’îd b.Hakam destituí per la força Abû ‘Abd Allàh Muhammad, va negociar un segon pacte amb Jaume I i consegida la conformitat d´aquest, passà a exercir en solitari el govern de Menorca, adoptant el títol de Ra’îs. Baix el seu govern, que exercí amb duresa, Menorca esdevinguè un estat islàmic independent, estructurat entorn d´una estricta observància islàmic, creant un aparell estatal que residia a Ciutadella (Madîna al Jazira): un consell de govern constituit per ministres, secretaris i representants dels grups clànics i tribals assentats a alqueries i rafals, així com un petit exèrcit mercenari. L´habilitat politica de Sa’îd permetè que aquest estat es mantingés al llarg d´uns cinquanta anys, fins la conquesta cristiana de 1287,en una época en que els territoris de al Andalus anaven caigent, un rera l´altre ,en poder dels regnes cristians ;de fet, a finals del segle XIII Granada i Menorca eren els únics territoris islàmics independents del que havia estat al Andalus. Sa’îd b.Hakam va morir a Menorca el 9 de gener de 1282 i el succeí com a Ra’îs el seu fill Abû ‘Umar Hakam ibn Sa’îd, que governà fins el gener de 1287 en que Alfons III s´apoderà de l´illa Sa’îd b.Hakam és conegut també per ser una de les personalitats més destacades dins el mòn intelectual islàmic del segle XIII; era expert en dret islàmic, en tradicions, gramática ,medicina i poesia, dominant també l´art de la cal.ligrafia. Aixó no obstant, només coneixem part de la seva producció poètica i fragments de la correspondència literària mantinguda amb altres intelectuals de al Andalus i el nord d´África. Era també un apassionat bibliòfil; aconseguí reunir una gran biblioteca que conservà el seu fill i de la qual hi queden algunes mostres a la biblioteca de El Escorial. Tot i ésser autor d´una obra literària important, Sa’îd va destacar especialment com a protector de literats i estudiosos en general; la llista dels que vingueren a Menorca és considerable i entre ells s´hi troben intelectuals rellevants del segle XIII. La vida intelectual de Menorca no es va reduir a la presència de persontages forànis sino que gent de l´illa s´integraren en el cercle literari creat per Sa’îd. En conjunt,es tracta d´un periode de gran originalitat dins l´història de Menorca,entre altres coses perquè que sapiguem,aquesta fou l´única ocasió en que la nostra illa va ser un estat independent ;és indubtable, per tant, que l´estudi d´aquesta época és d´un gran interès.