Secció d'Estudis

La Secció dEstudis organitza el curs acadèmic anual

La Secció d'Estudis organitza el curs acadèmic anual

COMPOSICIÓ

Àrea de Societat-Política i Economia

Area de Literatura

Àrea de Ciències

UN POC D’HISTÒRIA

Primera època: 1953-1970

L’acta de creació de la Secció d’Estudis, datada el 27 de gener de 1953, assenyala, en el primer dels cinc punts que en regulen el funcionament, els objectius que l’han de guiar: “fomentar y difundir la cultura en todos sus aspectos”, per més que els seus “fines fundamentales consistiran el el perfeccionamiento cultural de sus asociados y el la divulgación de la misma, dedicada preferentemente al aspecto típicamente menorquín”.

Però aquest lèxic obligat de l’època no ens ha de confondre: darrere el “aspecto típicamente menorquín” s’hi amaga la voluntat ferma de reprendre la menorquinitat cultural després de la ruptura de la guerra civil i de les manifestacions fortament ideologitzades dels anys quaranta.

Així doncs, el veritable sentit, ben enfora de tot localisme, ens l’ofereixen les persones que ocupen els càrrecs de màxima responsabilitat de la primera junta rectora; les impulsores, per tant, del projecte: Josep Salord Fanés, president: Gabriel Martí Bella, vicepresident, i Josep Mascaró Pasarius, secretari.

Tanmateix, amb o sense l’adjectiu “menorquins”, la Secció d’Estudis naixia amb la voluntat de convertir-se en creadora i referent capdavanter de cultura menorquina. La feina que es van proposar de dur a terme els cinc grups va ser: el primer, de llengua, literatura i folklore; el segon, d’història i arqueologia; el tercer, de ciències; el quart, d’art; i el cinquè, de foment d’activitats ciutadanes i del ressorgiment dels costums tradicionals.

El primer grup destaca pel rigor i coratge dels seus objectius: organització de cursets de llengua vernacle; lectures comentades d’obres; i totes aquelles activitats dins els grans marcs de la filologia, la premsa, les publicacions i la recopilació folklòrica (refranys, cançons, llegendes…).

El segon grup es caracteritza per la voluntat pedagògica i cívica: la divulgació de la història menorquina i balear; les excursions i visites; i la formació tant d’una biblioteca com d’un museu.

L’existència del tercer grup confirma el grau d’obertura i de platejament actualitzador de la Secció d’Estudis. No es tracta només de desenrotllar les activitats científiques que es puguin fer a l’illa, i de formar herbaris, col•leccions zoològiques i mineralògiques; sinó sobretot de fer divulgacions en una gradació ben sorprenent: higiene, filosofia i dret, tot obrint així la porta al possible debat polític.

El grup d’art abraça l’amplíssim ventall no només de les audions musicals, les exposicions de pintura, de fotografia i d’escultura, sinó també la dansa (la clàssica i els balls populars), les representacions teatrals (amb cursets d’oratòria i declamació) i l’organització de Jocs Florals i concursos literaris..
El cinquè grup, l’anomenat de “foment de les activitats ciutadanes i del ressorgiment de costums tradicionals”, ens torna a situar de ple en la voluntat d’incidència col·lectiva i cívica. L’objectiu primer és pensar la ciutat amb els seus problemes actuals i futurs per tal de crear un estat d’opinió tendent a la millora urbanística, cívica i moral. Els altres dos objectius són la cara i la creu de la mateix amoneda: tradició i turisme, els costums de la terra en què cal aprofundir per revitalitzar-los, i les activitats turístiques enteses com a element modernitzador.

Així doncs la Secció d’Estudis del Cercle Artístic va neixer amb un programa acadèmic i pedagògic ambiciós i complet.

Al costat, però de totes aquestes persones que afirmaven la “constància en els mateixos ideals i sentiments” de menorquinitat i volien fer de pont per assegurar la continuïtat cultural, n’hi havia moltes d’altres que van projectar en la Secció d’Estudis la necessitat de dinamitzar una vida ciutadana en ple procés de transformació. Volien atorgar a Ciutadella el protagonisme de què la creien mereixedora. I això ho van fer des d’una àmplia gamma de posicions de menorquinitat: des de la més innòcua i localista, fins a la que senzillament l’ignorava en nom d’una cultura que no reclamava cap adjectiu de tan castellana que era.

Segona època: de 1989 fins als nostres dies.
Seguint amb els mateixos interessos, a l’actualitat la Secció d’Estudis és l’encarregada de l’organització de totes les conferències, debats i altres actes compresos dins cadascun dels cursos acadèmics.

Està formada actualment per tres àrees temàtiques:

- Àrea de política-econòmica
- Àrea científica
- Àrea de literatura.

Així doncs, cada començament de curs acadèmic tots els membres corresponents a cadascuna de les àrees es reuneixen i comencen a posar damunt la taula tots els projectes, tant els de continuïtat de cursos anteriors com els nous. Es comencen a fer els tràmits i els contactes oportuns per a dur a terme els actes que s’acorden i a la llarga del curs acadèmic estan en tot moment en contacte per a coordinar-ho.

Les conferències i els debats s’engloben dins diversos cicles temàtics, i es duen a terme cada divendres al vespre, des del més de setembre-octubre fins al mes de maig-juny.

Corresponents en aquesta època podem dir que s’han duit a terme unes 400 conferències amb una assistència de públic ben satisfactòria.

Resum extret del treball de Josefina Salord Ripoll: “La Secció d’Estudis del Cercle Artístic (1953-1970): La represa de la menorquinitat cultural” publicat al número 4 de les Publicacions des Born.

Els comentaris estan tancats.