Que la terra et sigui lleu, Joan

Els qui hem nascut a la mar
tenim per pàtria una barca.
Hi alenam els temporals
també les llargues onades,
dols, amors i pietat,
vida verda i vida clara.
Amb el timó ben salat
de salobre i de paraules,
d’il.lusions de rem i pals;
amb veles quatribarrades,
antigues, de llibertat,
de vida i vent ben inflades
som mariners d’una nau
de nissaga catalana.
Per la llum certa del far
sabem que el port no nos manca;
per açò sempre avançam
carreres escumajades
i, tanmateix, enfonsam
llavor de cordes gruixades
en una terra lliscant
sota el cel, sobre les aigües.
Escàlums forts, ferm arjau
i l’obra morta ben blanca,
el nostre camí és de pau
-rumb d’autònoma frisança
per la nostra identitat-
la nostra proa no talla
més que cops de malvestat,
d’hipocresia… Destrala
fortalor de potentats
i ofega’ls dins l’insondable!
Vella lluita popular,
els teus braons braus com pales,
impulsin el navegar de Menorca,
barca i pàtria.
Els qui vivim a la mar
tenim per pàtria una barca. 

Pere Xerxa

Que la terra et sigui lleu, Joan. Nosaltres mai no oblidarem el teu mestratge tímid d’aparença, però ferm en conviccions.